Contingut
La cuina moderna compta amb una gran varietat de plats i condiments per a ells. El xarop de magrana és un ingredient essencial en la cuina turca, azerbaidiana i israeliana. És capaç de complementar la majoria de plats orientals, decorant amb un sabor i aroma indescriptibles.
Per què és útil el xarop de magrana?
Igual que el suc dels fruits d’aquesta fruita, el xarop de magrana conserva totes les propietats beneficioses i un conjunt d’elements traça i vitamines. És ric en àcid ascòrbic i fòlic, vital per al bon funcionament del cos. Entre les vitamines que formen xarop de magrana, A, B1, B2, C, E i PP tenen els majors beneficis per a l’organisme. La seva ingesta regular al cos enforteix el sistema immunitari i alenteix el procés d'envelliment, accelerant la regeneració natural de les cèl·lules.
Entre els elements útils, es distingeix el ferro, que millora l’estat general del sistema circulatori, i el calci, un element necessari per a la majoria dels processos bioquímics dels teixits del cos. El potassi i el magnesi continguts en xarop ja preparat també són molt útils per als humans. Les substàncies milloren l’activitat cerebral i són responsables del bon funcionament del sistema nerviós.
Com s’utilitza l’almívar de magrana
Al món modern, amb la seva globalització general, aquestes postres han anat més enllà dels límits de la seva pàtria històrica. Les seves propietats beneficioses i el seu sabor únic s’utilitzen a tots els continents.
L’almívar de magrana, elaborat amb suc de fruita, té una àmplia gamma d’usos tant en cuina com en medicina. És un excel·lent complement tant per a la carn com per a diverses postres. Des del punt de vista mèdic, les substàncies beneficioses que conté poden millorar el funcionament de molts òrgans vitals.
L’ús de xarop de magrana a la cuina
A la cuina, és costum dividir el xarop de magrana en dos tipus: granadina i narsharab. El primer és un líquid gruixut ensucrat fet a partir d’una barreja de diversos sucs amb predomini de magrana. Narsharab: suc de magrana pur amb l'addició d'una petita quantitat d'àcid cítric i diverses espècies i condiments: alfàbrega, coriandre, pebre negre, canyella i llorer.
A la cuina moderna, la granadina s’utilitza en una gran varietat de plats. És un excel·lent complement a la majoria de postres, es pot utilitzar com a cobertures de gelats, cafè o panellets. La granadina és molt comuna en els còctels; a causa de la seva inusual consistència, és capaç de convertir la beguda en una autèntica obra d’art.
El Narsharab és un condiment més tradicional de la cuina de l’Orient Mitjà. És ideal amb plats de carn, verdures i peix. Sobre la seva base, es creen marinades sense igual per a carn. El Narsharab també s'utilitza en les postres tradicionals turques i azerbaidjanes.
L’ús de xarop de magrana en medicina
Els metges asseguren que el consum regular d’aquest xarop augmenta el nivell global d’hemoglobina beneficiosa, minimitzant així el risc d’anèmia. De fet, la fruita de la magrana conté una gran quantitat de ferro fàcilment assimilable, útil per al cos humà.
Una de les característiques més importants del xarop de magrana de Turquia utilitzat en medicina és la capacitat de minimitzar el desenvolupament del càncer en humans. Es creu que, juntament amb els mètodes moderns de tractament, l’ús de petites porcions de xarop de magrana pot aturar el desenvolupament de cèl·lules cancerígenes.
La folacina beneficiosa i una gran quantitat de tanins participen activament en la regulació del tracte gastrointestinal. Les substàncies alleugen la inflamació a l’intestí, acceleren el metabolisme dels teixits i també ajuden a eliminar la diarrea perllongada. L’almívar també té un excel·lent efecte diürètic, que permet a una persona desfer-se de la inflamació.
Com fer almívar de magrana
Recentment, el producte ha esdevingut tan popular que es pot trobar a gairebé qualsevol supermercat de la cadena més important. No obstant això, moltes persones conscients de la salut prefereixen fer-les soles per evitar fabricants sense escrúpols que afegeixin una gran varietat de colorants i conservants als seus productes.
L’ingredient principal de les postres és el suc de magrana. Els grans han d’estar tan madurs com sigui possible i no han de contenir traces de floridura. El suc acabat es filtra a través d’una gasa, es barreja amb sucre, diverses espècies i es posa a foc petit per evaporar l’excés d’aigua. Quan la consistència del líquid es fa espessa, es treu del foc i es refreda.
Receptes de xarop de magrana
Hi ha un gran nombre de receptes per fer xarop de magrana. La majoria d’elles es diferencien per les espècies utilitzades i per la necessitat d’afegir sucre. Per a la recepta clàssica de narsharab necessitareu:
- 3 kg de llavors de magrana;
- 1 cap d'all;
- 3 cullerades. l. alfàbrega seca;
- 2 cullerades. l. coriandre mòlt.
Els grans es col·loquen en una cassola i es bullen fins a obtenir una consistència que recorda la melmelada espessa, sense deixar de remenar amb un triturat. Quan els ossos es tornen blancs, la massa es filtra per obtenir suc. Es bull a foc lent, sense deixar de remenar. La meitat de l’aigua s’hauria d’haver evaporat i el líquid hauria de ser de color robí fosc. S'afegeixen espècies i alls a la massa resultant, bullits durant uns 15 minuts. El plat acabat es treu del foc, es refreda i s’embotella.
Per fer la granadina més dolça, feu servir suc de poma i una petita quantitat de sucre. Per fer més espès l’almívar acabat, utilitzeu midó de patata. La llista completa d’ingredients per a la granadina és la següent:
- 4 magranes madures;
- 1 litre de suc de poma;
- 3 cullerades. l. midó;
- 3 cullerades. l. Sàhara;
- 4 cabdells de clavell;
- 1 cda. l. coriandre;
- 1 culleradeta nou moscada.
Les magranes es pelen de la pell i es filmen entre els grans. Es picen els grans i es filtra la composició per obtenir un suc clar. Barregeu el suc de magrana amb el suc de poma i poseu la barreja a foc lent. Les espècies s’afegeixen al líquid i s’evaporen al voltant d’un 20-30%. Després cal abocar el midó diluït en aigua en un raig prim, sense deixar de remenar per evitar grumolls. El plat acabat es refreda i s’embotella.
També hi ha una recepta turca per fer xarop de magrana. La seva peculiaritat és la presència en la composició d’un sol ingredient: la magrana mateixa. Es creu que a partir de 2,5 kg de fruita madura s’obtenen uns 200 ml d’almívar concentrat. La cuina consisteix en els passos següents:
- Les fruites es pelen i el suc s’obté dels grans amb una espremedora.
- El suc s’aboca en una paella d’esmalt, que bull.
- El líquid s’evapora gradualment a foc lent fins que es forma una massa gruixuda.
El xarop a l'estil turc és perfecte per a tots els plats locals de carn de pollastre i vedella. Dóna a la carn un sabor agredolç únic i un delicat aroma afruitat.
Com prendre xarop de magrana
Per obtenir el màxim benefici per al cos, és important seguir algunes regles d’ús d’aquest producte. El compliment de les dosis recomanades és important. Com que el xarop de magrana és un suc concentrat amb sucre afegit, la seva dosi màxima diària per revelar les seves propietats beneficioses no ha de superar els 100 ml. Superar la dosi pot provocar un augment de la pressió arterial i hipervitaminosi.
Si el producte s’utilitza en estat pur, s’ha de tenir cura de protegir l’esmalt dental. Els dentistes recomanen utilitzar una palla per evitar l’acid a les dents. També podeu diluir-lo amb aigua i barrejar-lo amb un altre suc per canviar l’equilibri àcid a un costat més neutre.
Contraindicacions
Com passa amb qualsevol altre postre de fruita, algunes persones haurien de desconfiar del xarop de magrana. Entre les restriccions d’ús, se solen distingir les següents malalties:
- augment del medi àcid a l'estómac i el tracte gastrointestinal;
- malalties gastrointestinals cròniques;
- gastritis en totes les formes;
- malalties de l'úlcera pèptica;
- restrenyiment i obstrucció intestinal.
A causa de l’alt contingut en àcids, aquest producte no es recomana a persones amb problemes dentals. El seu ús excessiu contribueix a la destrucció de l’esmalt dental, per la qual cosa es recomana diluir les postres amb aigua per reduir l’acidesa.
Termes i condicions d'emmagatzematge
Amb una gran quantitat de sucre en la seva composició, el producte té una vida útil bastant llarga. Gràcies a aquest conservant natural, una ampolla amb postres pot suportar fins a un any, segons les condicions d’emmagatzematge. Es considera que la temperatura òptima és de 5-10 graus. L’habitació no ha d’estar molt il·luminada i s’ha d’evitar la llum solar directa.
Pel que fa als homòlegs de la botiga, la seva vida útil pot arribar a ser poc realista: 2-3 anys. Molt sovint, el fabricant exagera amb l’addició de conservants artificials per tal d’allargar la vida útil. Val la pena donar preferència als productes més cars i a les empreses que volen preservar la seva reputació.
Conclusió
L’almívar de magrana és una autèntica troballa per als amants de la varietat en la preparació de plats familiars. És capaç de convertir una recepta senzilla en una autèntica obra d’art. Si utilitzeu aquest producte amb moderació, el seu efecte beneficiós tindrà un efecte positiu sobre la vostra salut general.
